Camí de la Creu de Saus

Situats davant de l’Ajuntament, localitzarem la Plaça del Molí de la Vila, un punt de referència n’és la Cansaladaria Falgàs. Ens desplaçarem fins a davant i seguirem el Carrer Unió, que estretet, s’enfila direcció Oest. En destaca el paviment amb un seguit d’escales treballades a la part central del paviment.
Just on el carrer fa un lleuger gir de dretes tenim davant l’emblemàtica casa de Cal Xeró, actualment el seu estat és un pèl precari pel pas dels anys. Si ens fixem en el llindar de la porta, hi trobem escrit l’any de construcció: 1750.
Aquesta casa es creu que va ser el límit del poble durant molts anys. El seu topònim, vinculat al nom de “xai” no només fa referència als possibles ramats que haguessin tingut sinó al treball de la llana que efectuaven un cop esquilat el bestiar.
Seguim pujant pel carrer Unió fins a la cruïlla amb el carrer de Berga per on seguirem la nostra caminada. Al final d’aquest carrer hi trobem la font de Sant Isidre. Tret de l’aspecte amb el pintat actual, la font no ha canviat d’estètica des de la seva construcció l’any 1885.
En aquest punt seguirem a mà esquerra enfilant-nos per la pujada del Carrer Natzaret.
Aquest tram de la ruta no té pèrdua, seguirem el camí pavimentat fins que aquest desapareix. Es tracta de l’antic camí ral que anava a Berga; a mig camí podrem contemplar la Capella de la Mare de Déu dels Dolors que domina la vall des de l’Oest i un tros més endavant la font de Coll de Ferran, situada al costat de la masia d’Aieits.

Un cop arribem al final de la pista pavimentada ens trobem un tram de carretera asfaltada. Haurem de girar a mà dreta i resseguir la fàbrica Espunya fins a deixar-la enrere. Aviat ens plantem en un altre encreuament de camins. Prendrem el camí que marxa a mà dreta i direcció nord. Fa una mica de pendent però és un tram curt.
Passats uns 200 metres hem d’estar al cas per agafar un sender que marxa a mà esquerra, discorre per entremig de tanques metàl·liques que delimiten finques. És un camí estret que finalitza amb un vailet. Un cop travessat i parant atenció de deixar-lo tancat ens trobem a l’últim tram abans d’arribar al nostre objectiu, la Creu de Saus.

Aquesta part de la ruta, juntament amb el primer tram de baixada és la part més difícil perquè el camí està força desdibuixat pel pas del temps i del bestiar.

Ascendirem seguint el rastre de camí de pedra descomposta direcció oest. Si no ens equivoquem ben aviat ens plantarem a un primer ressalt amb un mur de pedra a la nostra dreta. Seguirem pel camí on ens trobem i en menys de 5 minuts arribarem a la Creu de Saus que es veu fàcilment per entremig dels arbres.

Aquesta, és una creu de terme que en l’antiguitat molt possiblement havia marcat el límit de la població. Des d’aquest punt podrem gaudir d’unes fantàstiques vistes del nostre poble.

Reprenem el camí ara ja de baixada direcció Oest des de la creu i endinsant-nos al bosc. Un cop transcorregut el primer tros pla el camí marca una petita giragonsa lleugerament a mà dreta i seguint uns 50 metres anem a parar a un parell de prats longitudinals. Travessarem tot el prat superior per sender desdibuixat fins a trobar de nou un camí que discorre per la vessant oest del llom de la muntanya.

Sortim del bosc per travessar un extens planell, és obert i segurament podrem veure a simple vista les indicacions. Sovint hi ha bestiar, per tant, ens agafarem a la part dreta del prat per resseguir-lo. Aviat trobem un senyal que ens marca l’inici d’un camí a mà dreta, l’entrada del camí és abrupte i ens deixa altre cop dins bosc. Després de fer una essa d’esquerres i ben marcada seguirem el sender fins arribar a un parell de fites de pedra.
En aquest punt ens tornem a trobar dos prats allargats molt similars als primers que hem passat i de nou travessem el prat superior. Al final del camp ja trobem un caminet que ens fa saltar a les feixes inferiors direcció sud-est i que ens portarà de cap a extensos prats de pastura.
Si seguíssim recte aniríem a parar al GR-270, nosaltres però, per evitar trepitjar les zones de pastura o tenir algun ensurt amb el bestiar, resseguirem els prats per la feixa superior tan enganxats a la muntanya com ens sigui possible. Al final del prat ja tornem a veure indicacions que ens fan girar a mà dreta. Després de la curta baixada de pedra descomposta agafarem a mà esquerra la pista sense asfaltar (forma part del GR esmentat).

Aquest tram que ve ara no té pèrdua, es tracta de seguir la pista sense agafar cap trencall secundari. Aquesta ens deixarà al punt d’enllaç de la part circular de la ruta.

L’únic que ens falta per acabar, és realitzar el retorn al poble pel mateix camí per on hem vingut.

Esperem que hàgiu gaudit la ruta igual que nosaltres ensenyant-la!