Camí de les Sequoies

Arrancant des de de la Plaça de l’Ajuntament, si ens desplacem cap a la part posterior de l’edifici veurem a part de les marques de la nostra xarxa de camins, marques del GR-4 de color vermell i blanc que ens condueixen directament al llom de la muntanya amb indicacions al Santuari de Falgars. Hem de seguir aquest marcatge prenent aviat un petit sender que s’allunya del nucli a mà esquerra i en lleugera pujada.

Després de caminar uns 80 metres, quatre diminutes escales de formigó ens deixen a la pista que es dirigeix al bosc de Ventaiola, el nostre objectiu.

Seguirem aquesta pista que hem trobat a mà esquerra i direcció est sense prendre cap tipus de trencall. En breu deixarem enrere les marques del GR per seguir amb les de la nostra Xarxa de Camins.

A uns 100 metres i després d’haver passat la corba de dretes ens trobarem en una cruïlla de la mateixa pista. Si seguíssim a mà dreta pel paviment formigonat, la pista ens portaria a l’heliport però ho podrem visitar de tornada tot fent un repòs. En aquest cas, seguirem recte per pista sense asfaltar; és força plana i sense gaires giragonses.

Aviat ens trobarem una corba de dretes força pronunciada que desemboca a l’entrada de la Font del Roure, un dels nostres punts d’interès i on recomanem fer una petita parada per fer un glop d’aigua i copsar la tranquil·litat d’aquest indret.

Si parem atenció podem observar que la major part del bosc està format per pins joves procedents de replantacions, d’entre els que en destaquen els roures centenaris dels voltants de la font.

Un cop inspeccionada i seguint el nostre recorregut, veure’m que passada la font, la pista es bifurca; hem de prendre la pista esquerra en lleugera pujada. Un pel mes endavant haurem de tornar a deixar enrere un altre trencall a mà dreta que ens portaria a la casa de Pagès del Tinar. Ben aviat veurem la casa de Ventaiola que dona nom a aquesta muntanya i que s’ha trobat ressenyada des de l’època medieval.

Sense perdre la pista ens anirem enfilant muntanya amunt, pujant pel costat d’un dels antics dipòsits d’aigua municipal. Tornarem a trobar algun trencall a mà dreta que haurem de deixar enrere i a 200 metres de la casa arribarem al nostre destí, les Sequoies.

Què hi fan aquestes sequoies aquí al mig?

Arranquem el descens per completar el nostre recorregut circular deixant enrere les Sequoies i dirigint-nos a l’Oest per trobar el GR que com hem comentat anteriorment baixa del Santuari de Falgars. Durant la baixada i a uns 200 metres de l’inici del descens haurem de tornar a creuar la pista que porta al Tinar. El camí és pedregós i alguns trams tenen un pendent pronunciat, cal que hi parem atenció sobretot si el terra és moll, ja que la pedra llimada pel pas de les persones ens pot jugar una mala passada.

Aviat veurem que el camí tomba a mà dreta de forma abrupte. En aquest punt podem allargar una mica la ruta per veure la Font de Miranda, un altre racó esplèndid del nostre poble i ideal per parar la fresca en dies calorosos. La font ha estat recuperada fa poc temps després d’anys en desús i de mal accés. Us convidem a jutjar-la per vosaltres mateixos!

Tornant al punt d’accés a la font seguirem recte pel camí que discorre entre el prat inferior i el mur delimitador del camí. Aquest tram és pla, de bon fer i segons l’època de l’any amb vistes a la part oest del poble. Després de caminar uns 200 metres veurem que a mà esquerre trobem l’heliport que havíem deixat enrere durant la pujada i un pal indicador que ens portaria a la Font d’on venim. Just en aquest punt podem iniciar el descens al poble prenent el sender a mà esquerre. Opcionalment podem acostar-nos al bosquet que queda just sobre d’aquest sender. Si ens acostem al final dels arbres en direcció al poble hi ha un banc, el banc de Ventaiola. Un lloc que potser sense ser esplèndid és un petit i fantàstic mirador apreciat per la gent del poble.

Ara sí, només ens queda un trosset de tornada pel sender que ja hem esmentat i desfent un petit tros del camí d’anada.

Esperem que l’hagueu gaudit igual que nosaltres ensenyant-la!