English
French
Camí del Monestir
Situats a la Plaça de l’Ajuntament, ens desplaçarem a la part posterior de l’edifici.
Ja podem veure senyals que pertanyen a la nostra xarxa de camins que ens indiquen que per fer la ruta del Monestir hem de prendre la pujada a mà esquerra pel carrer del Regatell.
Sense perdre aquest carrer ascendim fins al barri de les Coromines passant per la vora del Pont Vell, la plaça del Capdevall i les fonts Grossa i Xica.
Ja podem veure al final del barri, la capella de Sant Antoni, inici del sender que ens portarà al Monestir de Santa Maria de Lillet.
Situats a la capella, tombem a mà esquerra seguint el camí que discorre vora els horts. Aviat sortim del nucli habitat, el camí és pedregós però sense dificultat; hi trobem senyals del PR-C52 que dóna la volta al Catllaràs. A mà esquerra podem veure totes les xarxes dels prats de cultiu de mongetes.
Caminats 300 metres direcció est i després d’haver superat un petit tram de pujada més pronunciada ens trobem la Font del Pla. Segons sembla, i segons entesos de la història de la nostra vila, fa anys la gent del poble es reunia aquí, a aquesta font, per celebrar un aplec i ballar unes quantes sardanes.
Seguim de recte pel sender on ens trobem. Aviat trobarem dos trencalls a mà dreta. No els hem d’agafar perquè aniríem a parar al camí de tornada. Seguirem recte sempre, direcció est, caminant pel costat dels extensos prats. Passat el primer trencall, el camí transcorre al costat del mur de la feixa superior, sens dubte, un tram molt idíl·lic.
Tan bon punt hàgim deixat enrere el segon trencall el mateix camí ens deixarà a la pista sense asfaltar. Tombem la pista cap a la nostra esquerra, direcció est com fins ara. Aquesta sense perill de pèrdua ens deixa al mateix Monestir.
Per poder entrar al Monestir s’ha de demanar a l’Oficina de Turisme, normalment està tancat a no ser que s’hi estigui fent alguna activitat.
Després d’haver reposat i contemplat les vistes i les parets plenes d’història d’aquest emblemàtic edifici de La Pobla, reprenem la tornada. Ho fem per la pista d’on venim, però aquest cop no prendrem cap trencall fins arribar a la Casa del Prat, situada pocs metres per sobre del barri de les Coromines.
Aquest fàcil camí ens ofereix unes grans vistes cap al Puigllançada i el Pedraforca i ens permet relaxar-nos i gaudir de la natura sense haver-nos d’allunyar massa del poble.
Un cop passada la casa d’El Prat, a mà dreta, ens marxa el sender local oficial que permet el retorn a La Pobla. Cal estar al cas, el gir és un xic abrupte i no massa visible.
Arranquem l’inici de la baixada, que transcorre pel costat de la masia i es planta a la capella de Sant Antoni tot fent giragonses pel mig dels horts. El retorn a la plaça de l’Ajuntament el farem per on hem vingut, i per rematar-ho… per què no passar pel fantàstic Pont Vell? És una de les icones del nostre poble!
Desitgem que us ho hagueu passat fantàsticament!
PUNTS D’INTERÈS
MONESTIR DE SANTA MARIA DE LILLET
Emplaçat en un petit turonet sota la mirada del Castell de Lillet i prop del rec de Junyent, s’alça el Monestir de Santa Maria de Lillet.
El Monestir juntament amb la petita església (rotonda) de Sant Miquel i el Castell conformaven el nucli antic de La Pobla abans de la fundació de la nova vila a finals del s.XIII.
Les primeres referències documentals que se’n tenen són del 819 on es dedueix la titularitat de l’església a partir d’una escriptura de venta de terrenys propers, Montclús, i del 833 en l’acta de consagració, un dels documents més antics de Catalunya i una de les primeres actes conservades.
L’any 1100 el bisbe Ot de la Seu d’Urgell fundà una confraria amb l’intenció de fixar-hi vida de forma regular. Des del 1102 el monestir començà a fer compres i a rebre donacions sota el protectorat dels senyors del castell de Lillet.
Aproximadament dos segles més tard, corria l’any 1297, una carta de franqueses va permetre de fixar un nucli al Pujol, vora l’encreuament de l’Arija i el Llobregat (actual ubicació del poble). Els senyors de Mataplana hi van construir el seu palau i l’església de Sant Antoni, aquest fet, va perjudicar directament el monestir que fins aleshores havia estat el centre de culte.
La vida comunitària, però, va continuar i es van iniciar diverses reformes que culminaven amb la nova consagració de l’església l’any 1.397.
A partir d’ençà, la decadència va fer estralls fins que el 1.592 la canònica fou secularitzada.
Es va intentar mantenir el paborde durant molts anys i en multitud d’ocasions l’edifici havia quedat abandonat.
El 1936, durant la guerra civil l’església fou incendiada com tantes altres i el lloc va quedar totalment deshabitat.
Des del punt de vista arquitectònic, el conjunt té les característiques habituals dels edificis monàstics medievals amb gran representació d’opus spigatum i en formen part l’església, el claustre i les dependències monacals.
L’església situada a la part nord va ser majorment edificada al segle XI; de planta llatina, està formada per una sola nau, un transsepte que s’estén de nord a sud, un absis central i una absidiola a la part sud.
La portalada original fou substituïda en època gòtica, possiblement el 1.397 arran de la nova consagració. La nova entrada, es va ubicar a la part nord del transsepte i està formada per arquivoltes apuntades que descansen sobre capitells amb relleus de figures hieràtiques, a dia d’avui molt desgastades.
La comunitat vivia a la part central del conjunt on hi ha el petit claustre. La seva edificació és posterior a l’església, es creu que es va aixecar durant el segle XV. De planta quadrada i dos pisos, compte amb arcs de mig punt sostinguts per pilars sense capitell. A la part central s’hi ubica la boca d’una cisterna que captava les aigües pluvials.
Les dependències monacals es disposen al voltant del claustre, s’hi distingeixen diverses cambres, el rebost, el celler i espais dedicats al bestiar.
En definitiva, el monestir de Santa Maria de Lillet és un clar exemple de l’esforç per mantenir aquest tipus d’edificacions al llarg dels anys, derivant en un museu d’exemples d’art pre-romànic, romànic llombard, gòtic i barroc.
Malauradament no totes les característiques antigues s’hi han pogut mantenir, desapareixent durant les reformes, terratrèmols, abandonaments i incendis, el campanar que s’erigia sobre la portalada gòtica durant el s.XIX i un tercer absis.
Monestir de Santa Maria de Lillet La imatge primitiva de Santa Maria que es trobava ubicada originalment a l’Altar Major i construïda amb pedra picada es troba a l’actualitat al museu Diocesà de Vic.
Cançó: Del Monestir a la Pobla
Del Monestir a la Pobla
un quart i mig hi ha;
els fadrins i les noies
hi van a festejar.
Abans hi havia frares
avui ja no n’hi ha,
solament hi ha un paborde
i el seu escolà.
De Saus la pubilleta
també hi solia anar,
mes cap se la mirava
ni a l’anar ni al tornar.
Mare, la meva mare,
de mi no en fan cabal.
Filla, la meva filla,
si no en fan ja en faran.
Te’n compraré una còfia,
també un davantal blanc,
geponet de marino,
faldilleta d’estam.
Manteleta de seda,
mitges de color blanc;
com els hi farem caure,
els ocellets al ram.
Un gran jove se la mira
i el cor li dona un salt.
On va la pubilleta?
Al sant Crist a pregar.
Prega de cor, xamosa,
que, em cedesca ta mà.
L’escolanet se’ls mira,
Sembla boda n’hi haurà.
No n’he trobada cap
que m’agradés com tu.
Si no mira i repara
si em tracto amb ningú.
Parlem a nostres pares,
si conforme els està.
Avisen al paborde,
i prest els va casar.
El Pont Vell
El Pont Vell icona del nostre poble i segell de peculiaritat és el més antic dels ponts que travessa el Llobregat. La seva construcció data del s.XIV, probablement aprofitant els fonaments d’un pont anterior d’època romana. Alguns historiadors suposen que el pont constava de més d’una arcada tot i que no se’n té memòria fotogràfica ni textual que ho certifiquin. El que si que és cert és que les curioses escales laterals són fruit d’una remodelació posterior.
Cap als segles XXX el lateral que ara mena a la carretera s’endinsava dins el carrer Jussà. Aquest, resseguia el llit del riu fins a la sortida del poble.
L’any XXX l’alcalde feu enderrocar les cases del costat del riu per poder construir la carretera d’entrada al poble. Fins llavors la única forma d’accés era pel camí ral que enllaçava amb Guardiola de Berguedà per la part nord oest de la vila.
El pont es creu que va ser un punt estratègic de pas entre la Cerdanya i el Lluçanès.
L’any 1984 es va iniciar la seva remodelació, reforçant un dels pilars amb formigó, consolidant els murs i revestint el paviment, conservant-ne l’aspecte original.
GEOCACHING
QUÈ ÉS EL GEOCACHING?
El geocaching és un joc de cerca de tresors en món real. Es fa ús de senyal GPS per localitzar tresors que resten amagats en ubicacions concretes.
Els tresors són contenidors amb full de registre i diversos objectes.
L’objectiu és senzill, trobar el geocatxé, validar-lo des de la mateixa web, firmar el registre i si volem podem agafar un objecte del contenidor sempre que n’hi deixem un altre per propers buscadors.
Sabíeu que a la Pobla tenim un munt de tresors?
FONT DEL PLA:
Accedir al Geocatxé de la Font del Pla
-
Serveis inclososCamí del Monestir
-
Serveis no inclososS’accepten animals domèsticsTerrassaTelèfonAscensorRentadora / bugaderiaSaló de convencionsSpaLlar de focBarbacoaParc infantilJardí / zona verdaZona WifiAire condicionatCalefaccióTelevisióAssecadorPlanxaPIscinaPàrquing propiLloc cèntricServei esmorzar i dinar o soparAccés persones amb mobilitat reduïdaPagament amb targeta de crèditS’accepten animals d’ajuda / assistènciaBar / CafeteriaServei esmorzar
Algunes imatges de la galeria
