Camí Ral al Clot del Moro

LLEGENDA DE LA BRUIXA DEL RIU LLOBREGAT

Ningú no se sabia avenir que N’Hug de Mataplana, el molt noble senyor de la Pobla i Castellar, hagués triat aquella donota estrangera per casar-s’hi. Tot el que N’Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era altivesa i egoisme; tot el que ell era bondat, en ella era maldat de la més negre.

Fins llavors, els vassalls de N’Hug havien viscut tranquils i en pau sota el govern del seu senyor; però l’arribada al castell d’aquella dons tibada i orgullosa ho va capgirar tot. La seva influència era tan malèfica que el senyor N’Hug va emmalaltir i, el cap de poques setmanes, moria sense remei sense arribar a conèixer la filla que esperaven. Els vassalls no s’explicaven aquella mort. Els semblava cosa de misteri i males arts. I així començà a córrer la brama que la dona del senyor N’Hug era una bruixa de les més dolentes.

I no devien anar pas gaire errats: uns mesos més tard va néixer la filla que esperaven i, com si fos un càstig per dolenteria de la mare, va resultar tan lletja que feia por de veure. Tenia els cabells vermells com el foc, i els ulls, petits i lluents com els de les bestioles que de nit corren pel bosc.
-La meva filla ha de ser la més bonica d’aquestes terres- pensava la bruixa, plena d’enveja.

I com que això era impossible, va decidir fer desaparèixer totes les nenes que naixessin als seus dominis llençant-les al fons d’una profunda i feréstega cova que va descobrir muntanya amunt, prop del seu castell.

Moltes nit, sobretot quan hi havia tempesta, la bruixa visitava la cova i reia, complaguda i satisfeta per la seva venjança, escoltant els plors d’aquelles criatures innocents. Fins que una nit ja no va sentir cap soroll. Què podia significar això? Encuriosida, la bruixa s’anà abocant més i més dins d’esvoranc, obrint bé els ulls com si volgués veure-hi enmig de la fosca, i afinant l’oïda com si pogués sentir altre cosa que no fos el silenci. Tan gran era el seu desfici i tant es va abocar aquell forat, que, al capdavall, va relliscar i va anar a raure, ella també, al fons d’aquella cova infernal. Però, com si les profunditats de la terra no volguessin saber res d’aquella donota maligna, un gran riu d’aigua sorgí de dins la cova, expulsant-ne el cos de la bruixa.

Diuen que aquesta feta en va néixer el riu Llobregat, i que les seves aigües són les llàgrimes d’aquelles pobres criatures.
També diuen que la força d’aquell riu va ser tanta, que la bruixa quedà convertida en un polsim rogenc que, des de llavors, tenyeix aquells paratges i, quan hi ha tempesta, també les aigües del Llobregat.

I qui no s’ho cregui ( que sempre hi ha algun descregut que diu que aquestes llegendes són històries de la vora del foc) que vagi a les fonts del Llobregat i es passegi pels voltants de Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet, i ja ens sabrà dir si hi ha o no hi ha pedres i sorra de color vermell.

Informació de la Fàbrica ASLAND

El 1901, Eusebi Güell, personatge de la burgesia catalana i vinculat a varis sectors de l’economia, va fundar conjuntament amb altres socis la Companyia General d’Asfalts i Portland SA. En aquell moment necessitaven una seu on desenvolupar la seva activitat, la zona del Clot del Moro, prop de la Pobla de Lillet i dins el terme municipal de Castellar de N’Hug, tenia totes les característiques que necessitaven: l’aigua del Llobregat, carbó extret de les mines del Catllaràs i pedra calcària d’alta qualitat. L’únic aspecte negatiu de la ubicació era l’aïllament de la fàbrica respecte dels nuclis habitats, cosa que dificultava el transport de les matèries.

El conjunt de l’ASLAND es va construir entre el 1901 i el 1904. Es va crear una via de ferrocarril (la mes petita d’ús públic de l’Estat Espanyol) que enllaçava la fàbrica amb Guardiola de Berguedà i un transportador aeri a tocar una de les mines del Catllaràs per baixar el carbó de forma ràpida fins l’Empalme (actual oficina d’informació).

La fàbrica fou construïda amb pedra calcària de la zona, estructura metàl·lica i voltes de maó pla i ciment portland, una tècnica patentada a Estats Units per Rafael Guastavino i posada en pràctica en diferents i emblemàtics edificis de Nova York com la estació de “Grand Central”, el “Great Hall” d’Ellis Island o el Museu Americà d’Historia Natural. En el disseny es van tenir en compte les pendents de la muntanya per aprofitar la caiguda del material dins el procés de fabricació. Una obra de primera magnitud, sens dubte.

A l’entorn s’hi construïren diverses edificacions que van aconseguir que l’ASLAND fos molt més que una fàbrica, aconseguiren crear una veritable colònia on fer-hi vida. Un xalet, edificis d’habitatges, una caserna de la Guardia Civil, una església i fins i tot una escola foren construïts per oferir als treballadors tot el que podien desitjar.

Després de 71 anys donant servei, la fàbrica va tancar les seves portes. La millora dels transports i la innovació de la maquinària van fer que aquella obra mestra deixés de ser rentable. Costava menys recursos i diners aconseguir matèria primera importada d’altres països que produir-la.

Vet aquí la història d’un poble que algun dia va aconseguir ser el gegant de la indústria a la vora del Llobregat.

GEOCACHING

QUÈ ÉS EL GEOCACHING

El geocaching és un joc de cerca de tresors en món real. Es fa ús de senyal GPS per localitzar tresors que resten amagats en ubicacions concretes.

Els tresors són contenidors amb full de registre i diversos objectes.

L’objectiu és senzill, trobar el geocatxé, validar-lo des de la mateixa web, firmar el registre i si volem podem agafar un objecte del contenidor sempre que n’hi deixem un altre per propers buscadors.

Sabíeu que a la Pobla tenim un munt de tresors?

Accedir al Geocatxé de la Font de Panella