Monestir de Santa Maria de Lillet

Adreça: afores de La Pobla de Lillet

Monestir de gran importància per a l’Alt Berguedà. L’església, d’estil romànic i planta de creu llatina, ha sofert moltes reformes, la més amplia de les quals tingué lloc al segle XVIII. Destaca el claustre de planta quadrada, una mica posterior a l’església, exemple típic de claustre rústic.

L’antic monestir es dreça a uns dos quilòmetres de la Pobla de Lillet, vers llevant, en una situació privilegiada a la falda d’una muntanya, envoltat de prats i conreus. Li fa costat una masia i a poca distància s’hi troba la capella romànica de Sant Miquel de Lillet.

El 17 d’abril de 819 s’esmenta el Monestir en l’escriptura de la venda de la casa de Montclús.

L’any 833 es va consagrar la primitiva església dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan del Castell de Lillet. Poc abans del 1086 s’hi va establir una petita comunitat canonical formada per un prior i cinc canonges agustinians. La vitalitat de la parròquia va ser molt intensa durant els dos segles següents, fins que el 1356 es construí una nova església a la veïna Pobla i Santa Maria va perdre part dels seus feligresos i dominis eclesiàstics. Malgrat això la canònica conservà una important activitat fins que va ser secularitzada el 1592 i en restà una comunitat de beneficiaris sota el paborde, càrrec que, com la parròquia, es mantingué fins al segle XIX.

La llarga història del monestir es posa de manifest en les seves complexes ruïnes. L’església va ser edificada majorment durant el segle XI i està formada per una sola nau amb un ampli transsepte. La capçalera, més tardana, consta d’un absis central i d’una absidiola al sud. Durant el segle XIV es va construir al braç nord del transsepte un portal gòtic per substituir el primitiu del mur de ponent. Les contínues reformes s’allarguen fins al segle XVIII i transformen totalment l’aspecte de l’església: obertura de capelles laterals en el gruix dels murs de la nau, decoració classicista de columnes adossades i arcs torals, disposició d’un cor als peus de l’església, construcció de noves cobertes, volta i un cimbori.

La comunitat vivia a les dependències situades a migdia de l’església, organitzades al voltant d’un petit claustre de quatre arcs per costat, recolzats sobre massissos pilars quadrats.

Del conjunt en resten grans quantitats de murs perforats per portes i finestres a diferents alçàries, no sempre coincidents, fruit de les diverses etapes constructives i les utilitzacions dels espais. En aquest sector podem trobar des de les parts més antigues de l’edifici amb murs d’opus spicatum (s. X-XI), fins a les últimes reformes del segle XIX.

Aquest monestir és un museu de diferents èpoques: pre-romànic (restes absidiola), romànic llombard (nau central, s. XI-XII), gòtic (creuer nord i porta, 1397) i clàssic-barroc (columnes de tosca i capitells de guix, s. XVI-XVIII).

El 1816 encara hi consta la comunitat formada pel rector, dos vicaris i cinc beneficiats.

El 1889 el rector és obligat a anar a viure a la Pobla.

Actualment, el dia de Sant Isidre s’hi celebra una missa amb benedicció de panets que després es reparteixen a tots els assistents.

Preguntes freqüents